MALGRAT LES DIVISIONS, VOTEM INDEPENDENTISME

De cara a les eleccions al Parlament del novembre passat, va haver-hi un moviment generalitzat reclamant unitat a les formacions independentistes. Aquesta unitat finalment no hi va ser  i així ens van anar els  resultats: davallada històrica  d’ERC; 4 diputats per Solidaritat i Reagrupament deixant-ho per a una millor ocasió, i amb el seu líder retornant a fer de metge a Puigcerdà. Després del desori del Tripartit (un amic francès en deia le très parti)  que en els últims temps es feia dir Govern d’Entesa, una fina ironia que mai va quallar,  ara estem assistint al revival de CIU, la coalició on diuen que hi ha més independentistes  però que mai han exercit més enllà de pancartes de Catalonia is not Spain.   i  tot just comencen a sortir de l’armari com el seu patriarca que va governar durant 23 anys  i ha hagut d’arribar als 80 per constatar que potser si, només potser, en  això del independentisme hi haurien de començar a pensar. Com que l’ Espanya imperial és la que és i no sembla que hagi de canviar, ni ganes que en té, ara volen  acabar amb l’autonomisme que ja els  fa nosa, sobretot el  català. I en aquesta situació que hi podrà fer en Mas, apart del ridícul?. Donem-li temps i corda  perquè acabi penjat com els Presidents anteriors, estavellat contra el mur hispànic. De moment, i per a la nostra desolació, ens presenta com un gran triomf  haver aconseguit que  Zapatero el deixi endeutar-se! en comptes de reclamar-li els diners  que ens roben.

I amb aquest panorama tan poc engrescador a la vista, tenim ara al davant una altra contesa electoral, les municipals. En els darrers trenta anys hi ha hagut gairebé sempre alcaldes socialistes a les principals ciutats, que els  ha permès també governar   les diputacions, aquests organismes imposats per l’administració centralista.

 I per  no desdir-se a si mateix, el independentisme,una vegada més, no sembla que tingui massa interès en formar coalicions. És una llàstima perquè des del món municipal es pot fer molta feina de conscienciació  i ens podem retrobar en la mateixa situació de les eleccions parlamentàries, que la representació sigui minsa, o encara ìtjor, perquè per entrar als ajuntaments és necessari assolir un 5% dels vots. I per si no hi haguessin prou divisions,ara s’hi afegiran les Cup, que també amenacen de presentar-se en solitari.
Per tant, la nostra posició no pot ser una altra que lamentar aquesta situació força feixuga per els que sempre hem maldat per la unió nacional, i esperar i veure qui s’emporta el favor popular. Triïn i remenin, però acabin, malgrat tot, comprant independentisme.

SOM 10 MILIONS